Luis va sortir al carrer aquest 1 de gener de l'any 2012 disposat a comprar el pa. En la seva ment rondava el propòsit de deixar de fumar que havia establert setmanes anteriors.
No obstant això, el seu cervell li demanava una cigarreta i la seva ment elaborava diverses excuses per abandonar aquest propòsit: «El que vaig fer és tractar de fumar menys». Com havia sortit de casa sense tabac, la nit anterior havia destruït els seus últims cigars, es veia en l'obligació de demanar un cigar a alguna de les persones amb les que es creuava.
No trobava a ningú que fos fumant així que va decidir demanar-li un cigar a una dona que s'acostava a ell:
«Perdoni, ¿té una cigarreta? Em vaig deixar el tabac a casa. »
Ella el va mirar als ulls. Els seus ulls desprenien una tristesa immensa i li va respondre:
«Em van diagnosticar càncer de pulmó fa 2 dies. No vaig utilitzar mai » li va dir lliurant-li un paquet de tabac gairebé ple. «Li aconsello que ho tiri a les escombraries ara que està a temps» concloure.
Luis es va quedar impressionat mentre veia a aquesta dona allunyant-se. És llavors quan va començar a veure tot allò que l'envoltava amb una visió diferent, Molt més agraïda per no tenir aquesta pesada càrrega que portava aquella pobra dona.
Luis es va sentir molt bé quan tirar el paquet de tabac a la paperera.
HOLA COM ÉS TAN