Com és l'estructura literària de les rondalles i la seva importància en la infantesa

Quan venim a el món no tenim noció de quin tipus de comportament hem de tenir, de què és considerat bo o dolent als estàndards de la societat. Som argila que s'ha de modelar.

Per començar a formar la consciència dels nens i tenint present que les seves ments es troben en desenvolupament i tots els coneixements han de ser administrats fent ús d'eines que facilitin que ells assimilen la informació, es va inventar una tècnica que per mitjà d'il·lustracions animades i narracions senzilles s'expliquen històries per tal que el nen se senti identificat amb les trames, i les moralitats que aquestes deixen li serveixin de reflexió i suport per orientar la seva conducta de la millor manera i en benefici de la societat.

A aquesta tècnica se li va denominar faules. El concepte serà més ampliat a continuació.

Què són les faules?

Les faules són relats, També conegudes com contes curts, generalment protagonitzades per animals que prenen actituds humanes i fent ús de l'llenguatge en vers o en prosa, busquen a través de les històries que descriuen les males conductes i actituds de les persones, donar un missatge o moralitat.

Origen dels les faules

Les faules tenen el seu origen fa més de dos mil anys a Mesopotàmia, país on es van trobar les primeres il·lustracions d'animals que explicaven històries esculpides en taules d'argila, eren utilitzades en les biblioteques de l'època.

Posteriorment a Grècia al segle VII aC l'autor Hesíode va donar a conèixer la primera rondalla escrita, anomenada el rossinyol i després al segle II Nicóstrato va escriure una col·lecció de faules amb fins educatius.

Anys després Roma també va fer part d'aquest moviment, quan l'autor Horaci va escriure diversos exemplars i Fedre va implementar el llenguatge en vers transformant-lo en un gènere poètic.

A l'edat mitjana les rondalles esdevenen comèdies animals, i és on la poeta Maria de França escriu 63 exemplars. Després en l'època renaixentistes, humanistes com Leonardo da Vinci van compondre llibres d'aquests tipus de relats.

Al segle XIX les rondalles es van conrear a la resta de l'món, per després convertir-se en el segle XXI en una gran revolució literària.

Composició:

Les faules són gèneres literaris que consten de:

• personatges: majoritàriament animals o objectes inanimats, que es desenvolupen durant la trama en situacions complicades.
• estructura: solen iniciar amb un breu resum de el lloc i la posada en escena, amb un llenguatge de prosa i / o vers, i culminar amb un ensenyament o moralitat.

• Contingut: habitualment s'abasten temes de la conducta humana, on sobresurten, els vicis, l'enveja, l'arrogància. La ira, la deshonestedat, l'avarícia i la cobdícia.

• narrativa: usualment la faula és relatada per un narrador que explica la història en tercera persona.

Beneficis de les faules

• La importància de l'gènere recau en fomentar el bon comportament i actitud en els nens i joves. Són útils eines que serveixen per ensenyar- i motivar-los, es pot obtenir de la seva implementació tant a la casa com en la institució educativa els següents:
• les moralitats que deixen aquests relats curts els ensenyen als nens i adolescents a comportar-se adequadament, sempre tenint en compte els valors d'amor, amistat, honestedat, obediència, respecte, comprensió i altres.
• estimulen la imaginació i capacitat de raonar de l'infant i del jove.
• Amb les faules aprenen a respectar ia sentir estima pels animals, prevenint d'aquesta manera el maltractament als mateixos.
• Amb les activitats recreatives que es desenvolupen amb l'ús de les lectures, el nen aprèn a relacionar-se i compartir amb altres, Així com a desenvolupar-se i expressar-se fent ús de l'dibuix i el cant.
• Promouen l'interès per la lectura.
• alguns exemples
• Aquí et mostrem alguns models de faules que et serviran de eina d'ensenyament per a nens i adolescents o simplement et brindaran una experiència de viatge en el temps perquè recordis aquells moments quan gaudies d'aquests relats:

La tortuga i la llebre:

Hi havia una vegada una llebre molt orgullosa i vanitosa, que no parava de propagar que ella era la més veloç i es burlava de la lentitud de la tortuga.

- Ei, tortuga, no corris tant que mai has d'arribar a la teva meta! Deia la llebre rient-se de la tortuga.

Un dia, la tortuga se li va ocórrer fer-li una inusual aposta a la llebre:

- Estic segura de poder guanyar-te una carrera.

- ¿A mi? Va preguntar sorpresa la llebre.

- Sí, sí, a tu, va dir la tortuga. Posem les nostres apostes i vegem qui guanya la cursa.

La llebre, molt envanida, va acceptar l'aposta.

Així que tots els animals es van reunir per presenciar la carrera. El mussol va assenyalar els punts de partida i d'arribada, i sense més preàmbuls va començar la carrera enmig de la incredulitat dels assistents.

Astuta i molt confiada en si mateixa, la llebre va deixar que la tortuga la avantatgés i es va quedar fent burla d'ella. Després, va començar a córrer veloçment i va sobrepassar a la tortuga que caminava a poc a poc, però sense parar. Només es va aturar a meitat de camí davant d'un prat verd i frondós, on es va disposar a descansar abans de concloure la cursa. Allà es va quedar adormida, mentre la tortuga va seguir caminant, pas rera pas, lentament, però sense aturar-se.

Quan la llebre es va despertar, va veure amb paüra que la tortuga es trobava a una curta distància de la meta. En un sobresalt, va sortir corrent amb totes les seves forces, però ja era molt tard: la tortuga havia arribat a la meta i guanyat la cursa!

Aquest dia la llebre va aprendre, enmig d'una gran humiliació, que no cal burlar mai dels altres. També va aprendre que l'excés de confiança és un obstacle per aconseguir els nostres objectius. I que ningú, absolutament ningú, és millor que ningú.

Està faula ens deixa com moralitat, que tot i les circumstàncies i les adversitats que es presentin, les persones sempre s'han de mantenir optimistes i perseverants, ja que en aquesta vida tot és possible. Ens ensenya el valor de l'esforç i que mai cal burlar-se dels altres per les seves limitacions o impediments.

La cigonya i el lleó:

Un ferotge i arrogant lleó estava, una vegada, devorant un deliciós presa que acabava de caçar. Tenia tanta gana que sense adonar-se'n va ficar massa carn a la boca i es va ennuegar amb un os. Va començar a saltar, a donar voltes, a tossir ... Era impossible, l'os estava encaixat en la seva gola i no podia treure-se'l de cap manera. Fins i tot va provar a ficar la seva pròpia urpa dins de la boca, però només va aconseguir fer-se ferides amb les ungles i se li va irritar el paladar.

Una cigonya el mirava des de dalt d'un arbre. Veient que el lleó estava desesperat, es va interessar per ell.

- Què et passa, lleó? No fas més que queixar-te!

- Ho estic passant molt malament. Tinc un os clavat a la gola i gairebé no puc respirar No sé com treure-me'l!

- Jo podria lliurar-te d'aquest os que et causa tanta angoixa perquè tinc un bec molt llarg, però hi ha un problema i és que ... Tinc por que em comes!

El lleó, esperançat, va començar a suplicar a la cigonya. Fins i tot es va posar de genolls, cosa inusual en l'orgullós rei de la selva!

- Et prego que m'ajudis! Prometo no fer-te mal! Sóc un animal salvatge i temut per tots, però sempre compleixo el que dic. Paraula de rei!

La cigonya no podia amagar el seu nerviosisme. Seria segur fiar-se de l'lleó ...? No ho tenia gens clar i es va quedar pensativa decidint què fer. El felí, mentre, gemegava i plorava com un nadó. La cigonya, que tenia bon cor, a la fi va cedir.

- Està bé! Confiaré en tu. Tomba't cap per amunt i obre la boca tot el que puguis.

El lleó es va ficar al llit mirant a el cel i la cigonya va col·locar un pal subjectant les seves enormes mandíbules perquè no pogués tancar-les.

- I ara, no et moguis. Aquesta operació és molt delicada i, si no surt bé, pot ser pitjor el remei que la malaltia.

Obeint l'ordre, el lleó es va quedar molt quiet i l'au va ficar el bec llarg i fi en la seva gola. Li va costar una estona però, afortunadament, va aconseguir localitzar l'os i el va extreure amb molta traça. Després, va retirar el pal que mantenia la boca oberta ia tota velocitat, per si de cas, va volar lluny a refugiar-se en el seu niu.

Passats uns dies, la cigonya va tornar als dominis de l'lleó i li va trobar molt concentrat devorant un altre gran tros de carn. Es va posar acuradament sobre una branca alta i cridar l'atenció de l'lleó.

- Hola, amic ... Què tal et trobes?

- Com veus, estic perfectament recuperat.

- Et diré una cosa ... L'altre dia ni tan sols em vas donar les gràcies pel favor que et vaig fer. No és per res, però crec que a més de la teva reconeixement, em mereixo un premi. ¿No et sembla?

- ¿Un premi? Hauries d'estar contenta perquè et vaig perdonar la vida! Això sí que és un bon premi per a tu!

El lleó, després de deixar anar aquestes paraules amb un to bastant descortès, va seguir a la seva, ignorant a la noble cigonya que li havia salvat la vida. L'au, com és lògic, es va enfadar moltíssim pel menyspreu amb que el lleó pagava la seva desinteressada ajuda.

- Ah, sí? ¿Això creus? Ets un desagraït i el temps em donarà la raó. Potser algun dia, qui sap quan, torni a succeir-el mateix i t'asseguro que no vindré a ajudar-te. Llavors valoraràs tot el que vaig fer per tu. Recorda el que et dic, lleó ingrat! I sense dir res més, la cigonya es va allunyar per sempre, deixant enrere a l'lleó, que ni tan sols la va mirar, interessat únicament en saciar la seva gana.

Moraleja: sempre cal ser agraït amb qui ens brinda el seu suport en una circumstància difícil. En cas contrari es pot ser causa d'ofensa i enemistat.

El ruc que carregava sal i el ruc que carregava esponges:

Anaven per un camí dos burros. Un transportava sal i les altres esponges. El primer s'aturava a cada estona, aclaparat pel pes, havent de suportar les burles de el segon que anava més lleuger.

Van arribar a un riu que devien travessar i l'ase carregat de sal es va ficar a l'aigua. A el principi es va enfonsar pel pes, però l'aigua va dissoldre la sal i ja molt més lleuger, va poder arribar a l'altra riba. El segon ruc a el veure que el seu company havia creuat, es va ficar a l'aigua sense reflexionar. Com portava esponges, aquestes van absorbir l'aigua i van augmentar el seu pes, enfonsant a l'animal i aquest va morir ofegat.

Moraleja: Mai et deixis enganyar per la primera impressió, el que compta és el resultat final.

El lleó i el mosquit:

Hi havia una vegada un lleó, es trobava molt tranquil a la selva, quan un mosquit molt gran decidir molestar-lo. " No creguis que per ser més gran que jo et tinc por!«, Va dir el mosquit desafiant el lleó, conegut com el rei de la selva. Després d'aquestes paraules, el mosquit sense pensar-s'ho dues vegades, va començar a brunzir li el cap a el lleó volant d'un costat a un altre, mentre que el lleó buscava el mosquit com boig.

El lleó rugia de la ràbia davant l'atreviment de l'mosquit i malgrat els seus intents per matar-lo, el mosquit el picava en diferents parts de el cos, fins que el lleó massa cansat es va ensorrar a terra. El mosquit sentint-se victoriós, va reprendre el camí per on va venir. En poc temps el mosquit es va ensopegar amb una teranyina i vençut es va veure també.

Moraleja: No hi ha mai perills petits, ni ensopegades insignificants.