De vegades les persones extravertides em donen enveja.
Sòl agafar-me alguna cosa, de tant en tant, al bar de sota de casa meva. S'està molt a gust i converses amb gent de barri de tota la vida. Quan arriba algú extravertit sembla que es paralitza el bar amb un reguitzell de salutacions efusives, bromes, rialles, ...
És l'efecte que té una persona desbordant d'energia. No obstant això, els introvertits canalitzem aquesta energia cap al nostre interior.
L'important, en qualsevol d'aquests 2 tipus de personalitats, és que la persona es mostri tal com és. És l'única manera que aquesta energia que es canalitza cap a l'exterior o l'interior sigui neta.
Em considero un tipus educat i amable... però està clar que amb aquestes 2 coses no et plouen els amics. Potser tingui una mica de recel i respongui amb cautela davant determinades persones. Això juga en contra meva.
Aquest tipus de coses es viuen pitjor en l'adolescència. Tenia un amic que era el «Ànima Mater» de la classe. La seva presència era imponent fins i tot entre els professors. Tenia 2 opcions: o tornar-me invisible o comportar-me com ell.
Si tries comportar-te com una altra persona resultarà antinatural i provocarà el recel de les persones.
Molts anys després, em sento més còmode amb mi mateix. Escriure en aquest bloc m'ha ensenyat molt sobre sobre els comportaments de les persones i l'important que és mostrar-se tal i com és un, amb els seus defectes i les seves virtuts. A la gent li agrada l'autenticitat. Però tot i això, em segueixen donant enveja les persones extravertides.
Et deixo amb un vídeo d'una orca molt extravertida: imita el so d'un motor per comunicar-se amb ell.