El model econòmic anomenat "El Miracle Mexicà"

També conegut com el desenvolupament estabilitzador, va ser una etapa que es va viure a Mèxic després dels tràgics successos que de la Segona Guerra Mundial, la qual impuls els nivells econòmics d'aquesta nació, sent aquesta la de major rellevància pel que fa a la història econòmica de l' país.

Aquest model econòmic va tenir els seus diferents etapes segons anava avançant, assolint l'alça dels nivells econòmics, socials i culturals, arribant a el punt màxim d'estabilitat, per després sucumbir davant les males gestions governamentals.

Inici de l'miracle mexicà

La Segona Guerra Mundial tot i ser una època terrible per a la història de la humanitat, va ser un moment en el qual Mèxic prenc impuls en compte a matèria econòmica, a causa de la gran demanda que existia de matèria primera, aquest va començar a tenir un creixement cap a fora, exportant materials com el petroli, però no existia un bon desenvolupament o era nul, ja que no existia la lliure competència entre les indústries que existien en aquest llavors, no permetia un desenvolupament econòmic òptim.

Exactament entre els anys 1940 i 1946 durant el mandat de president Àvila Camacho el qual va imposar un règim que d'alguna manera impuls a el sector comercial, tant nacional com internacionalment.

Cal destacar que el període comprès com el miracle mexicà està marcat en la història entre els anys 1946 als 1970.

Etapa de el creixement cap a fora

En aquesta es troben l'inici de l'miracle mexicà, compresa entre els anys 1946 a 1956, en la qual el president a l'comandament va implantar estratègies econòmiques que anaven dirigides a el desenvolupament econòmic de el sector primera, que és el d'extracció de matèria primera, a causa de la gran demanda que existia en els països veïns.

Entre els 40'sy els 50s es va observar un increment del producte interior brut o PIB en un 7.3%, la qual era una xifra que mai abans s'havia aconseguit arribar a aquest país, època de mandat de dos presidents molt rellevants per al model econòmic presentat, els quals van ser Àvila Camacho que va tenir un període presidencial comprès entre 1940 i 1946 i Miguel Alemany Valdez que va donar lloc al seu mandat entre 1946 i 1952, anys més importants de el model mexicà.

Aquests van aplicar règims durant la seva presidència que van propulsar l'economia de país, involucrant a el sector primari de ple en l'exportació, tenint com a relació de comerç més important als Estats Units, a causa dels grans comandes de petroli. Es exportaven també altres subministraments energètics, i fins i tot altres tipus de productes.

Tots els treballadors d'aquest sector es van veure summament beneficiats deguts a la gran estabilitat que els brindava l'ardu treball de producció generada pel desenvolupament estabilitzador.

Etapa de el creixement cap a dins

A causa de la falta de competència entre les empreses productores la situació econòmica prenc una direcció totalment contrària, centrant-se ara en la importació en comptes de l'exportació, de manera que Mèxic havia de produir el que el mateix consumia aquesta etapa aquesta compresa entre els anys 1956 i 1970.

L'estat va imposar un model que es caracteritzava per sobre protegir l'economia, la qual cosa genero que no existís competència per a les indústries pel que fa a l'exportació, per la qual cosa es van dedicar a extreure matèria primera únicament per fabricar els productes consumibles per a la mateixa nació.

Cal destacar que la balança econòmica diu que perquè un país aquest estable econòmicament aquest ha de tenir més quantitat d'exportacions que d'importacions, ja que les exportacions són vendes que generen ingressos, i les importacions són compres de manera que aquestes generen titulats.

Fi de l'miracle Mexicà

A mitjans dels anys 70's exactament el 1976, aquest model econòmic va resultar ser insostenible, a causa que per aquesta època els empresaris van començar a generar més pressió pel que fa als tractats de negocis, i com estigui implicada l'segur de serveis, que per afegir eren de molt mala qualitat, es va notar el cost que presentava.

Afortunadament es van trobar noves reserves de petroli, que semblaven sustentar a país i alhora pagar els seus deutes, però el govern va tenir una mala gestió dels recursos, sent el petroli el principal causant de l'endeutament extern de la nació.

L'estratègia es basava únicament en la venda de el recurs conegut com "or negre", el qual per a funcionar havia de comptar amb l'estabilitat de l'preu de la mateixa, però com aquest posseeix una característica canviant pel que fa a el preu, no es pot determinar quan va a pujar o baixar de preu.

El miracle Mexicà porto a llarg termini a un malestar econòmic greu, a causa de l'estructura de protecció de la mercaderia produïda dins de la nació, i per basar-se més en importar que a exportar, tenint com a resultat una crisi econòmica que va començar l'any 1976 marcant la fi absolut de el desenvolupament estabilitzador.

Falles de el miracle mexicà

Aquest model econòmic tot i començar amb bases fortes i que semblaven prou bones i eficaces per perdurar i aconseguir que Mèxic tingués la millor economia el món, va fallar amb el passar de tan sols 20 anys, notant certs errors que va cometre es pot comprendre el perquè de la seua falla.

• Va existir un creixement exponencial de la classe mitjana de país, pujant d'un 12% a un 30% pujant més del doble del que era anteriorment.
• Gènere deutes externs gràcies al fet que les indústries internes ameritaban de renovacions i remodelació de les instal·lacions per poder produir a nivell de l'consum.
• A l'hora d'anar finalitzant el miracle mexicà als inicis dels 70's el nivell econòmic es va mantenir ferm i estable durant tres anys, per després anar en declivi i esvaint.
• Va tancar tota possibilitat de competitivitat de les indústries internes pel que fa a el mercat internacional gràcies a la seva política de protecció que buscava un estat econòmic lliure d'inflació.
• Després de fracassar la mateixa va produir una crisi econòmica a causa de la mala gestió política dels recursos naturals i les fractures que va causar en la societat com la desocupació i els escases de diners.
• Es va produir un dèficit econòmic el que va atreure deutes, a causa que existien més importacions que exportacions.