11 Poemes d'Avantguarda fets per escriptors reconeguts

Es considera "avantguardisme" a la innovació en l'àmbit de l'art, cultura, filosofia i literatura. Un moviment que va començar a principis de segle XX a Europa i que després es va estendre a altres continents com Amèrica, on va tenir una gran repercussió.

En la literatura, específicament en la poesia, l'avantguardisme va innovar la forma d'escriptura dels mateixos, on els poemes avantguardistes no utilitzaven alguns recursos gramàtics com la correcta ortografia i els connectors; ni tampoc es respectaven normes o estructures que anteriorment eren fonamentals.

Característiques dels Poemes d'Avantguarda

Les característiques d'aquests poemes els feien únics, ja que a més de complir amb l'esmentat anteriorment, també s'arriscaven a practicar la poesia de forma totalment lliure; podien inventar noves paraules, utilitzar noves tipografies o fins i tot fer dibuixos amb el mateix text (conegut com cal·ligrama) O acompanyant.

• Els poetes utilitzaven imatges per representar idees.
• En la poesia es demostrava la inconformitat de l'poeta amb l'antic i la recerca d'alguna cosa nova, d'avantguarda.
• El llenguatge poètic va canviar radicalment.
• Els temes a tractar eren molt variats, poc comuns i innovadors, intentat deixant enrere allò que no tenia sentit per a l'home nou.

Bàsicament es va tractar d'un moviment en el qual els artistes buscaven allunyar-se del vell i innovar en l'art i els altres àmbits que esmentàvem a l'inici de l'entrada. No obstant això, en aquesta ocasió només tractarem els poemes d'avantguarda, com en una altra ocasió vam fer amb els poemes de l'barroc.

Descobreix aquests 11 Poemes avantguardistes

Entre els poetes avantguardistes més destacats podem trobar a Vicente Huidobro, Nicolás Guillén, César Vallejo, Jorge Luis Borges, Octavio Paz, Juan Carlos Onetti, Mario Benedetti, Pablo Neruda, Oliverio Girondo i molts altres; dels quals extraurem alguns dels seus millors poemes de l'època per brindárselos i que gaudeixin d'ells.

1. 1914

Núvols sobre el sortidor de l'estiu
de nit
totes les torres d'Europa es parlen en secret

Tot d'una un ull s'obre
La banya de la lluna crida
Halali
Halali
Les torres són clarins penjats

Autor: Vicente Huidobro

2. estimada Litty

Des de fa mesos
amb inusitada freqüència
no em deixa el cartera cartes teves.
Serà amnèsia de l'home
o potser les apili
en un racó net
de la seva cambra de solter
solter
i algun dia me les porti
cinta rosa
totes juntes
com un banquet
per l'oblidat famolenc
que pot imaginar
des d'ara
una clara cataracta
de tendreses i records.

Autor: Juan Carlos Onetti

3. La Branca

Canta a la punta de l'pi
un ocell detingut,
tremolós, sobre el seu tri.

S'alça, fletxa, en la branca,
s'esvaeix entre ales
i en música es vessa.

L'ocell és una estella
que canta i es crema viva
en una nota groga.

Alço els ulls: no hi ha res.
Silenci sobre la branca,
sobre la branca trencada

Autor: Octavio Paz 

4. El Somni

Si el somni fos (com diuen) un
treva, un pur repòs de la ment,
¿Per què, si et desperten bruscament,
sents que t'han robat una fortuna?

Per què és tan trist matinar? l'hora
ens despulla d'un do inconcebible,
tan íntim que només és traduïble
en un sopor que la vigília dora

de somnis, que bé poden ser reflexos
truncos dels tresors de l'ombra,
d'un orbe intemporal que no s'anomena

i que el dia deforma en les seves miralls.
Qui seràs aquesta nit al fosc
somni, de l'altra banda del seu mur?

Autor: Jorge Luis Borges

5. La ofegada de el cel

Teixida papallona, ​​vestit
penjada dels arbres,
ofegada en cel, derivada
entre ratxes i pluges, sola, sola, compacta,
amb roba i cabellera feta esquinçalls
i centres corroïts per l'aire.
Immòbil, si resisteixes
la ronca agulla de l'hivern,
el riu d'aigua irada que et assetja. celeste
ombra, ram de coloms
trencat de nit entre les flors mortes:
jo m'aturo i pateixo
quan com un so lent i ple de fred
propagues teu arrebol colpejat per l'aigua.

Autor: Pablo Neruda.

6. Poema a la Classe Mitjana - Mario Benedetti

classe mitjana
mitjà rica
mitjà culta
entre el que creu ser i el que és
hi ha una distància mitjana gran
Des del mig mira mig malament
als negrets
als rics als savis
als bojos
als pobres
Si escolta a un Hitler
mitjà li agrada
i si parla una Che
mitjà també
Al mig del no-res
mitjà dubte
com tot l'atrau (a mitges)
analitza fins a la meitat
tots els fets
i (mig confosa) surt al carrer amb mitja cassola
llavors mig arriba a importar
als que manen (mitjà en les ombres)
de vegades, només a vegades, es dóna compte (mig tard)
que la van usar de peó
en uns escacs que no comprèn
i que mai la converteix en Reina
Així, mig rabiosa
es lamenta (a mitges)
de ser el mitjà de què mengen altres
als que no arriba a entendre
ni mitjà.

Autor: Mario Benedetti

7. No sé per què penses teva

No sé per què penses tu,
soldat, que et odi jo,
si som la mateixa cosa
jo,
tu.

Tu ets pobre, ho sóc jo;
sóc de baix, ho ets tu;
¿D'on has tret tu,
soldat, que et odi jo?

Em dol que de vegades tu
t'oblidis de qui sóc jo;
caram, si jo sóc tu,
el mateix que tu ets jo.

Però no per això jo
he de malquererte, tu;
si som la mateixa cosa,
jo,
tu,
no sé per què penses tu,
soldat, que et odi jo.

Ja ens veurem jo i tu,
junts al mateix carrer,
espatlla amb espatlla, tu i jo,
sense odis ni jo ni tu,
però sabent tu i jo,
a on anem jo i tu ...
No sé per què penses tu,
soldat, que et odi jo!

Autor: Nicolás Guillén

8. Absent

Absent! El matí en què em vagi
més lluny del lluny, a el Misteri,
com seguint inevitable ratlla,
teus peus relliscaran a l'cementiri.

Absent! El matí en què a la platja
de la mar d'ombra i de l'callat imperi,
com un ocell lúgubre em vagi,
serà el blanc panteó teu captivitat.

S'haurà fet de nit en els teus mirades;
i patiràs, i prendràs llavors
penitents blancors lacerades.

Absent! I en els teus propis sofriments
ha de creuar entre un plorar de bronzes
una munió de remordiments!

Autor: César Vallejo

9. Jo no sé res

Jo no sé res
Tu no saps res
Un. No sap res
El no sap res
Ells no saben res
Elles no saben res
Vostès. No saben res
Nosaltres no sabem res
La desorientació de la meva generació té la seva ex-
cació en la direcció de la nostra educació, la
idealització de l'acció, era - sense discussió! -
XNUMX mistificació, en contradicció
amb la nostra propensió a la me-
ció, a la contemplació i
a la masturbació. (Gutural,
el més guturalmente que
es pugui.) Crec que
crec en el que crec
que no crec. I crec
que no crec en el
que crec que crec
«C antardelasran es»
I I A A I I
seva ba Llíria llà seu ba
bo jo és és bo jo
les les tá? tá? les les
és és A 'A és és
ca ca quí cà ca ca
li va no no li va
ras ras és és ras ras
arri aba tà tà arri aba
ba! ...    jo! ...! ...! ... ba! ... jo! ...

Autor: Oliverio Girondo 

10. Marí

Aquell ocell que vola per primer cop
S'allunya de el niu mirant cap enrere

Amb el dit en els llavis
us he dit.

Jo vaig inventar jocs d'aigua
Al cim dels arbres.

Et vaig fer la més bella de les dones
Tan bella que enrojecías a les tardes.

La lluna s'allunya de nosaltres
I llança una corona sobre el pol

Vaig fer córrer rius
que mai han existit

D'un crit vaig elevar una muntanya
I entorn ballem una nova dansa.

Vaig tallar totes les roses
Dels núvols de l'est

I vaig ensenyar a cantar a un ocell de neu

Marxem sobre els mesos deslligats

Sóc el vell marí
que cus els horitzons tallats

Autor: Vicente Huidobro

11. El còmplice

Em crucifiquen i jo he de ser la creu i els claus.
Em tendeixen la copa i jo he de ser la cicuta.
Em enganyen i jo he de ser la mentida.
Em incendien i jo he de ser l'infern.
He lloar i agrair cada instant de el temps.
El meu aliment és totes les coses.
El pes precís de l'univers, la humiliació, la joia.
He de justificar el que em fereix.
No importa la meva ventura o la meva desventura.
Sóc el poeta.

Autor: Jorge Luis Borges

Els poemes d'avantguarda o avantguardistes solen ser increïbles, ja que formaven part de el moviment que va permetre desfer-se de les normes tradicionals per innovar i donar pas a altres innovacions en anys posteriors, com el modernisme (tenint en compte que aquesta va ser una època de molts altres «ismes»).