Què és el test de Raven? Desenvolupament i característiques

Què tan intel·ligent sóc? És una pregunta que ha generat conflictes interns en l'ésser humà des que es va establir el concepte. No obstant això, la determinació i assignació d'un valor d'intel·ligència no és gens senzill, ja que el seu mesurament no es tracta simplement de la lectura d'un valor en algun instrument determina. Tot seria molt fàcil, si l'escala d'intel·ligència pogués llegir-se en forma directa, així com a través d'un termòmetre llegim el valor de la temperatura en un cos o mitjà.

La dificultat de l'assignació d'un valor d'intel·ligència resideix en el fet que la intel·ligència és un terme subjectiu, i no hi ha un consens general que s'ajusti a tots els àmbits que abasta.

En forma general, es pot definir la intel·ligència com la facultat de la ment per raonar, entendre i adquirir algun coneixement i amb el propòsit de dissenyar mecanismes de mesurament precisos s'han desenvolupat les conegudes proves cognitives, i entre elles es pot ressaltar el test de Raven, el qual determina, mitjançant l'aplicació de matrius, el factor g de la intel·ligència.

Desenvolupament de el test

Les proves van ser desenvolupades per John Raven amb propòsits investigatius; però aquest test, en el qual no es consideraven com elements limitants el nivell de cultura, i el maneig d'un llenguatge parlat, es convertiria en una prova valuosa en l'àmbit educatiu. Un altre aspecte que va determinar la gran acceptació de el test de Raven, va ser la senzillesa de la seva aplicació i interpretació. Amb el pas el temps, es van crear diferents versions, l'ús està determinat per l'edat i les habilitats de l'subjecte a examinar.

Mesura la capacitat intel·lectual general (factor g), valent-se de la comparació de formes i pel raonament basat en analogies, independentment dels coneixements adquirits. Per mitjà de la seva aplicació s'obté informació sobre la capacitat de pensament, obligant a posar en marxa el raonament analògic, la percepció i la capacitat d'abstracció.

Característiques de el test de Raven

Els tests cognitius van ser desenvolupats per a mesurar diferents, i moltes vegades contrastants factors de la part cognitiva, les àrees on s'enfoca el mesurament de el desenvolupament són per excel·lència les següents:

• Habilitat lògic-matemàtica.
• Fluïdesa verbal.
• Visió espacial.
• Memòria.

El test de Raven s'enfoca en la de mesurament de l' raonament analògic, La capacitat d'abstracció i la percepció.

Ús de matrius

L'objectiu fonamental que ha guiat el desenvolupament de l'Matrius ha estat el de proporcionar als professionals de la Psicologia, de la Psiquiatria i la Neurologia, de l'Educació i de l'àmbit dels recursos humans una prova de nova generació amb la qual poder obtenir estimacions de la intel·ligència general de forma ràpida, senzilla i precisa. Per a això, s'ha tractat d'oferir respostes i solucions eficaces a les necessitats d'avaluació d'aquest aspecte en diversos àmbits professionals. Entre les aportacions més rellevants de l'Matrius a aquest propòsit destaquen les següents:

• Estimació de la intel·ligència basada en estímuls no verbals
• Àmbit d'aplicació molt ampli, que involucra subjectes són edats compreses entre els 6 i els 74 anys, el que permet realitzar el seguiment d'una persona durant llargs períodes del seu cicle vital emprant una única prova.
• Troba el seu major utilitat en l'àrea d'aplicació de test amb fins educatius, ja que constitueix un instrument per valorar els progressos d'un alumne, al llarg de la seva educació escolar.
• Treballa amb diferents nivells, dissenyats per ajustar-se a el nivell d'aptitud de diferents grups d'edat. Són desenvolupades matrius en sis nivells, destinats a avaluar els escolars en les diferents etapes de la seva evolució cognitiva.
• Els tests basats en matrius es caracteritzen per presentar una correlació positiva en els resultats, el que determina que es mantingui una tendència en el veredicte de el test que defineix el nivell intel·lectual de la persona, sigui quin sigui el test a què se sotmeti.

Avaluació de l'factor G

El factor G constitueix un artifici desenvolupat amb el propòsit d'actuar com a mesura de la intel·ligència general, en l'execució d'investigacions psicomètriques sobre les habilitats cognitives humanes. És una variable que condensa diverses correlacions positives entre diferents tasques cognitives i que demostra que dos individus poden comparar partint de el com es desenvolupen en l'execució d'una tasca, fins i tot quan la naturalesa d'ella és diferent per a cada un.

El factor g es deriva d'un artifici estadístic, anomenat anàlisi factorial, mitjançant el qual és possible l'agrupació de variables observables, en un conjunt de variables latents, les quals constitueixen dimensions no susceptibles a mesurament. L'ús d'aquest constructe va ser estès pel psicòleg britànic Charles Spearman, qui va determinar com a base de la mateixa dos elements, considerats pel psicòleg com a determinants en la intel·ligència humana:

• La capacitat de pensar amb claredat en situacions complexes.
• El potencial d'emmagatzematge i reproducció d'informació.

El factor g, representa el valor predictiu que és usualment la base, sobre la qual es construeixen els tests psicològics, ja que té la particularitat de donar explicació a la majoria de les diferències entre els individus en l'exercici de diverses proves mentals, sense importar el contingut de la prova.

Test no verbal

En el seu desenvolupament es presenten una sèrie de 60 plaques amb imatges que han de ser interpretades en forma correcta, a fi de completar les seqüències que es presenten. Es treballa amb patrons que han de ser desxifrats per la persona que està sent avaluada. No s'usa el llenguatge escrit, pel que pot ser implementat en nens que encara no desenvolupapen habilitats de lecto-escriptura.

Posa a prova la capacitat eductiva

La capacitat eductiva es defineix com l'habilitat per extreure relacions i correlacions d'una informació que es presenta desorganitzada i en forma no sistematitzada. El test de Raven mesura la capacitat per desxifrar aquestes relacions que no es fan evidents als ulls de l'observador de forma immediata.

El desenvolupament d'aquesta habilitat es vincula amb la capacitat intel·lectual per a la comparació de formes i amb el raonament analògic, amb una total independència respecte dels coneixements adquirits, sent determinant de l'funcionament cognitiu d'alt nivell.