A través d'aquesta història vull llançar un missatge d'esperança per a totes aquelles persones que pateixen a causa d'una malaltia.
Fa 4 mesos van complir 25 anys casats i es van anar a celebrar-ho a un restaurant. No obstant això, no van poder provar cap dels suculents menjars que els esperaven. Pau va caure desplomat a causa d'un atac cerebrovascular.
Juana, la seva dona, no es va separar del seu llit en aquests 4 mesos. Els metges li van dir que el més probable era que el seu marit perdria la parla.
No obstant això, un dia, a les 4 de la tarda, el seu marit estava fent la migdiada. Sempre havia roncat. Joana el mirava amb infinit amor i tots els dies donava gràcies a Déu per poder escoltar aquests roncs i no haver-li-portat aquell fatídic dia.
Joana es va aixecar i el va sacsejar lleument. Portava dormint més de 2 hores i temia que no pogués dormir en tota la nit. Pau no es despertava. Joana va tornar a insistir amb una mica més de vehemència. Pau es va despertar sobresaltat i va exclamar: «Oh, m'has espantat!»
Joana va començar a plorar d'alegria mentre ho omplia a petons. Les seves habilitats motores necessàries per parlar havien tornat.