És la vida d'el color de el gen amb què es mira?

Tothom tenim aquest amic que és capaç de veure el punt negatiu a tota situació, Ja siguin les roques relliscoses a la riba d'una bella cascada, o la persona desagradable d'una festa entre amics.

Doncs bé, segons una nova investigació, El nostre amic podria haver nascut així.

gen

Científics de la Universitat de Britànic, Colòmbia, han identificat una variació genètica, Anomenada variant ADRA2b, que condiciona a determinades persones a centrar-se en el negatiu

«Aquest és el primer estudi destinat a esbrinar si aquesta variació genètica pot afectar significativament a com veuen i experimenten les persones al món«, Declara Rebecca Todd, psicòloga encarregada de l'estudi.

«Els resultats (Continua dient en el seu comunicat) suggereixen que les persones experimenten emocions sobre el món en què viuen, en part, a través d'ulleres de "color-gen" i que les variacions biològiques a nivell genètic poden jugar un paper important en les diferències individuals en la percepció. "

Per a l'estudi, Que es publica a la revista Ciència Psicològica , Els investigadors van comptar amb 207 participants, Els van exposar davant paraules positives, neutres i negatives, de manera que només els poguessin fer una ullada, i les persones que posseïen el gen ADRA2b van ser més propenses a percebre amb més facilitat les paraules negatives, A més, van observar que tant unes com altres eren capaços de distingir millor les paraules positives que les neutres

Afortunadament sembla ser que no només els gens fan que algú es fixi en les coses negatives de la vida, els factors ambientals també juguen un important paper, De manera que si el nostre gen és un detector nat de les coses negatives, podríem pensar en entrenar-nos per neutralitzar-ho, però si ens parem a pensar, també podríem arribar a la conclusió que aquest gen pot tenir un cap evolutiu, ja que, tal vegada, sigui el que ens permet estar a l'tant dels perills potencials de l'mut que ens envolta.

Beneficiós o no, no es tracta de veure l'ampolla mig plena o mig buida, si no d'aprendre a omplir-la si ens cal, i de moment, no hi ha un ADRA2b que ens condicioni a no fer-ho.

Font

psicopedagoga

Article escrit per Estíbaliz de la Vall Villamor. Més informació sobre ella aquí.


Deixa el teu comentari

La seva adreça de correu electrònic no es publicarà. Els camps obligatoris estan marcats amb *

  1. Responsable de les dades: Miguel Ángel Gatón
  2. Finalitat de les dades: Controlar l'SPAM, gestió de comentaris.
  3. Legitimació: El teu consentiment
  4. Comunicació de les dades: No es comunicaran les dades a tercers excepte per obligació legal.
  5. Emmagatzematge de les dades: Base de dades allotjada en Occentus Networks (UE)
  6. Drets: En qualsevol moment pots limitar, recuperar i esborrar la teva informació.