Fa anys, un actor anomenat John Basinger va aconseguir aprendre a el peu de la lletra una de les grans obres de l'poeta John Milton. Com ho va aconseguir? Podríem nosaltres aconseguir alguna cosa semblant?
El 1993, l'actor John Basinger es va proposar aprendre l'obra mestra de l'poeta John Milton: 'El paradís perdut', Un poemari de més de 500 pàgines de l'editorial Càtedra.
Va trigar 9 anys a aprendre-de memòria i el 2001 el va recitar. No és tan extens va haver de dividir la seva «exhibició» en 3 dies ja que recitar de manera contínua li hagués portat 24 hores.
Com ho va aconseguir?
John Basinger
Cada dia dedicava una hora d'estudi per a memoritzar 7 versos. Segons la revista Memòria és més o menys la quantitat d'informació que pot retenir la nostra memòria a curt termini.
El curiós de tot és que s'aprenia els versos mentre caminava en una cinta corredora i després els repassava mentre aixecava pesos. No només estava exercitant la seva ment, també estava exercitant el seu cos 🙂
Aquesta gran capacitat de retentiva va cridar l'atenció d'un psicòleg anomenat John SEAMON i es va posar en contacte amb l'actor per preguntar-li si podia investigar el cas. La resposta de John Basinger va ser molt cridanera: «He estat esperant durant anys la trucada d'algú com tu».
Quin va ser el seu gran secret per memoritzar aquest gran poemari de més de 500 pàgina?
Hem comptat el mètode, és a dir, com ho va memoritzar i quant de temps va trigar però ara anem a conèixer la clau que va permetre que aquest actor recités de memòria i sense cap error dit poemari.
John Basinger els va dir als investigadors de la Universitat de Wesleyan que ell no es va limitar a memoritzar paraules. John Basinger els va dir el següent:
«El repte real era no simplement memoritzar-, sinó conèixer-lo amb la suficient profunditat com per explicar de veritat la història de Milton ».
Ell no es limitava a memoritzar paraules. Les dotava d'un sentit i interpretava en conjunt tots els versos; els dotava de significat.
Els investigadors van prendre contacte amb John quan aquest ja tenia 74 anys, per tant, la seva memòria ja no estava tan en forma com en l'any 2001. No obstant això, i malgrat el pas el temps seguia sent capaç de recitar el poemari amb una taxa d'encert de l'88%. Percentatge que augmentava fins al 98% si se li ajudava amb els primers versos.
El curiós és que la seva memòria no fallava a la meitat de el llibre o a al final. Diuen que recordem millor el que estudiem a del principi. En el cas de John, aquesta dada era irrellevant.
Les conclusions de l'estudi realitzat a John Basinger
La primera i òbvia conclusió és que John Basinger tenia una memòria prodigiosa. La segona és que n'hi ha prou amb 10 anys d'estudi (a raó d'una hora a el dia) per convertir-te en un expert en qualsevol cosa: escacs, aeronàutica o, com en el cas de John, un expert en memoritzar textos.
No obstant això, la gran clau de tot i, la van assenyalar també els investigadors, va ser que l'actor va dotar a tots els versos de significat. No repetia paraules com un lloro. Va acabar per entendre el poemari amb un tot en el seu conjunt en el qual cada vers estava relacionat amb els altres.
Ell recitava els poemes però els escoltava de debò. Volia entendre'ls, volia entendre la gran obra de Milton.
Els investigadors també van assenyalar en les seves conclusions que John Basinger filava un poema amb el següent, com algú que s'aprèn una cançó. El llibre formava part d'un tot. A més dotava al seu recital de gestos i podia notársele com s'emocionava en determinats passatges.
Una altra de les claus va ser que realitzava exercici mentre s'aprenia els poemes. Està molt demostrat que l'exercici oxigena el cervell i afavoreix la memorització.
Una curiositat que va dir John Basinger als investigadors
John Basinger visualitzava en la seva ment «El paradís perdut» com una gran catedral per la qual anava avançant per ella a mesura que anava recitant els poemes.
Aquests espais fictios cognitius i als utilitzaven els clàssics com Ciceró.