CONSULTA:
Hola, tinc 28 anys i no tinc temps per fer vida social a causa de que la meva feina és molt exigent. He intentat fer coses com apuntar-me a un gimnàs o anar a algun sopar però em segueixo sentint molt sola.
No és un problema que sigui molt tímida. Em considero una persona que no tinc problema a l'hora d'entaular una conversa amb algú i fins i tot en alguna ocasió m'he anat sola de vacances.
He tingut diverses relacions amb nois però cap d'ells m'ha omplert tant com per plantejar-me alguna cosa seriosa amb vistes a futur.
Em sento molt sola. A la feina les relacions són molt superficials i quan vaig a gimnàs no puc entaular una conversa amena amb ningú.
El cas és que em començo a sentir malament. Mai m'ha agradat aquesta situació, però últimament m'està afectant més del normal.
M'agradaria que em donessin algun consell.
Gràcies.
RESPOSTA:
Jo et recomanaria que seguissis anant a gimnàs, principalment per salut i perquè alguna cosa et mantindrà el cap ocupat. No obstant això, no em limitaria només a anar a al gimnàs.
Potser apuntar-te a alguna activitat esportiva tipus pilates, step, club de senderisme o alguna cosa semblant, pot ser que t'ajudi a veure sempre a les mateixes persones i poc a poc anar construint relacions més sòlides.
Si el teu temps t'ho permet també podries apuntar-te a classes de ball. Mira el vídeo que vaig publicar fa poc en aquest bloc.
Pensa que apuntar-te a una acadèmia de ball no es limita exclusivament a fer classes i ja està. No. També queden per sortir per aquí a ballar. És una de les activitats més socials que existeixen.
També et vindria bé reflexionar sobre la soledat. Mira aquest vídeo
És un tòpic dir això que cal tenir un pensament més positiu però la realitat és que és una de les maneres de lluitar contra la tristesa. Reflexionar sobre allò que ja tenim i pel que hem d'estar agraïts.
Això no vol dir que no hagis de lluitar contra aquest sentiment que tens. El que cal fer és no deixar que t'afecti tan negativament.
Només et demano que tinguis paciència. A la fin, si segueixes amb aquests bons hàbits de vida, acabaràs trobant una persona que t'ompli de veritat. Potser si més no la busquis és quan t'apareix 😉
També hauries de plantejar-te una cosa. Si això que ens has explicat, t'està afectant negativament fins al punt que interfereix en les teves activitats quotidianes, planteja't l'acudir al teu metge de capçalera i explicar-li el teu problema.
També has de pensar que el que et passa és una cosa comuna a mesura que es van fent anys. Les amistats es van «dilatant» ja sigui per motius familiars o professionals. El que no has de perdre és l'esperança de trobar noves amistats. Ara costa més que quan teníem 14 anys. No obstant això, seguint les recomanacions que aquí estic escrivint, aquestes noves amistats acabaran arribant.
No et deixis arrossegar pel pessimisme. Deixa que el temps faci la seva feina. A la fin coneixeràs a algú que t'ompli de veritat.
Estic molt d'acord amb aquest article, també penso que hauríem de considerar la solitud com una cosa passatgera i un espai en el qual podem reflexionar, fins que comencem a conèixer a noves persones en la nostra vida.