Què és l'enfocament qualitatiu? Orígens, Característiques i Tècniques

Amb l'objectiu de satisfer la seva necessitat de donar explicació a l'entorn que l'envolta, l'home ha desenvolupat artificis per expressar a plenitud els fenòmens sota la seva observació, recorrent per excel·lència, a la representació a través de formules i nombres, però, no tots els fenòmens poden ser descrits d'aquesta manera, i no tots els investigadors se senten còmodes a l'sintetitzar i expressar-se en funció de numeracions, per tal motiu va ser desenvolupat l'enfocament qualitatiu, per tal d'abastar aquelles àrees que escapaven de l'enfocament matemàtic, aquesta és una perspectiva de caràcter humanístic, ja que considera un factor usualment ignorat en el mètode matemàtic, que és la percepció de la població, el que ofereix una perspectiva diferent, el que resulta valuós en un estudi complet, que abasti tots els angles possibles.

L'anàlisi qualitativa és de naturalesa social, ja que el seu principal mecanisme de mesurament és la percepció dels individus d'una població objecte d'estudi, o que han estat testimonis de l'fenomen que es vol avaluar.

Origen dels enfocaments qualitatius

L'enfocament qualitatiu, com el terme indica busca definir les qualitats d'algun fenomen d'interès, però, Com es va iniciar la utilització d'aquest enfocament? Els orígens de la investigació qualitativa tenen antecedents molt remots a la cultura grecollatina i es coneixen diversos aspectes d'aquesta metodologia en les obres d'Heròdot i Aristòtil.

En un intent per apropar les ciències socials a l'àmbit científic, es va tractar per diversos mitjans d'ajustar aquestes àrees a instruments i mètodes mesurables; per això durant aquesta etapa sorgeixen controvèrsies i discussions sobre la dualitat epistemològica de les ciències socials, la combinació entre coneixement i acció. Amb el pas el temps, sorgeix un nou enfocament en la investigació, el qual té influència antropològica, això genera una nova sensibilitat i acceptació a nous mètodes.

No obstant això, va ser entre els anys 1960 i 1970, amb l'auge de les ciències socials, on el disseny de les investigacions, d'aquesta naturalesa, no donava lloc a la definició matemàtica, que es van començar a implementar mètodes qualitatius. Les principals ciències que van incórrer en l'ús de mètodes d'aquesta naturalesa van ser les psicologia i sociologia, i d'aquesta manera, en forma gradual, l'enfocament qualitatiu comença a desenvolupar-se.

Característiques

• Recull dades no estandarditzats i que no poden ser sotmesos a anàlisi numèrics i / o estadístics.
• Es fonamenta en les apreciacions de les persones.
• Mitjançant l'observació directa, i anàlisi de la informació proporcionada, s'estudia el món real per establir una teoria.
• No treballen mitjançant la comprovació d'una hipòtesi.
• El procés d'investigació no sempre està clarament definit després de ser plantejat el problema, pel fet que els seus plantejaments no són tan específics com ho és l'enfocament quantitatiu i les preguntes de recerca no sempre es troben definides completament.
• S'executen investigacions més flexibles.
• L'investigador s'introdueix en l'experiència dels participants i construeix el coneixement, sempre conscient que és part de l'fenomen estudiat.
• No busquen decantar a resultats generalitzats en forma probabilística, aquest tipus d'investigacions tendeixen a generar resultats oberts.
• No hi ha manipulació ni estimulació de la realitat, avaluant d'aquesta manera el desenvolupament natural dels successos.

Tècniques d'anàlisi

Cal considerar que, tot i que la recol·lecció i anàlisi de les dades usualment es fa servir en etapes separades, en realitat, en un enfocament d'aquest tipus, aquestes dues tasques estan molt relacionades. En un estudi de caràcter matemàtic, per contra, l'obtenció de dades precedeix l'anàlisi dels mateixos, i resultaria molest efectuar tots dos processos en forma simultània; però, en la investigació qualitativa es considera que aquests dos processos tendeixen sempre a solapar, o fins i tot a considerar-se com a part d'una mateixa activitat, ja que l'investigador ha d'examinar i analitzar conforme està en contacte amb la font proveïdora dels mateixos, prenent- per això, notes de camp sobre les interpretacions que van formant-se, les quals poden fins i tot obrir nous aspectes per estudiar o explorar. Com a resultat, l'execució d'una eina de recollida de dades, dóna peu a noves oportunitats, resultats inesperats o temes emergents.

Entre els instruments amb què compta l'investigador que desenvolupa una investigació de tipus qualitatiu, es tenen:

Entrevistes 

Consisteixen en el diàleg entre dues o més persones, en el qual els participants assumeixen dos rols ben definits, un d'ells desitja obtenir informació del seu interlocutor, de manera que realitza una sèrie de preguntes i entaula un diàleg.

L'entrevista no es considera una conversa normal, sinó que se li atribueix un caràcter formal, amb una intencionalitat, que porta implícits uns objectius englobats en una investigació. Atenent a l'estructura i disseny de les mateixes, podem dir que es classifiquen de la següent manera:

• estructurada: Requereix de la planificació de la forma en què desenvoluparà l'entrevista, es planifiquen les preguntes a realitzar, i durant la seva execució l'entrevistador actua com a moderador, evitant que es desviï el seu desenvolupament del que estipula la planificació. Es caracteritza pel maneig de preguntes tancades (si, no o una resposta predeterminada).  
• semiestructurada: Es determina per endavant quina és la informació rellevant que es vol aconseguir. Es fan preguntes obertes donant obertura a què l'entrevistat aprofundeixi en la resposta, permet anar entrellaçant temes, però requereix d'una gran atenció per part de l'investigador per poder canalitzar els temes d'interès.
• no estructurades: Sense guió previ, i malgrat que es té informació prèvia respecte a el tema, l'objectiu d'aquesta entrevista és obtenir la major quantitat d'informació. L'entrevista es va construint a mesura que avança, i les respostes i actitud de l'entrevistat juguen un paper important en el procés. Requereix gran preparació per part d'investigador, documentant prèviament sobretot pel que fa als temes que es tracten.

Preparació d'una entrevista

L'èxit de l'execució d'aquesta eina d'enfocament qualitatiu, es basa en la planificació, pel que és vital tenir en clar l'objectiu de la mateixa, i definir que volem obtenir a través d'ella. A continuació, es defineixen els passos a seguir, en la preparació d'una entrevista:

1. definir objectius: Què necessitem saber? Per definir aquest aspecte és important la documentació sobre els aspectes a tractar
2. Identificar els entrevistats: delimitar les característiques de la població que necessitem per realitzar l'estudi, i triar aquella el perfil encaixa dins el context de l'estudi.
3. Formular les preguntes: ús d'un llenguatge que sigui manejat per l'interlocutor, contextualitzant les preguntes per evitar ambigüitats. La manera en què es formulen les preguntes és determinant en l'èxit de l'aplicació de l'instrument.
4. Lloc on es realitzarà l'entrevista: Considerar les característiques apropiades per afavorir el desenvolupament de l'entrevista. Evitar elements distractors que entorpeixin el seu desenvolupament.
5. Tipus de preguntes: Quines s'ajusten millor a l'objectiu plantejat? ¿Realitzaràs preguntes obertes, tancades, o una combinació d'ambdues?

observació

L'observació directa de l'fenomen objecte d'estudi és una eina valuosa en aquest camp, ja que ens ofereix informació sobre les seves característiques i factors que incideixen sobre ell. Té la capacitat de descriure i explicar el comportament, a l'haver obtingut dades adequades i fiables corresponents a conductes, esdeveniments i / o situacions perfectament identificades i inserides en un context teòric.

Característiques

• És un procediment empíric per excel·lència, tradicional i alhora el més usat.
• S'estableix una relació concreta i intensiva entre l'investigador i el fet social o els actors socials, dels quals s'obtenen dades que després es sintetitzen per desenvolupar la recerca.
• Es basa en la utilització de el sentit de la vista, i requereix d'el desenvolupament d'habilitats intuïtives.

Classificació de les preguntes a efectuar

Les preguntes també les podem classificar en funció del seu contingut, destacant:

• Preguntes d'identificació: Són aquelles que desitgen indagar sobre les característiques individuals de l'entrevistat. Per exemple: edat, sexe, professió, nacionalitat, etc.
• Preguntes concretes: Referides a fets puntuals, són una espècie de preguntes tancades.
• Preguntes d'acció: Referides a activitats dels enquestats.
• Preguntes d'informació: Constitueixen un sondeig sobre els coneixements dels enquestats.
• Preguntes d'intenció: Per conèixer la intenció dels enquestats respecte a el tema en qüestió.
• Preguntes d'opinió: Dóna cabuda al fet que l'enquestat expressi el que pensa referent a el tema.
• Recollida de documents: Es recullen dades procedents de fonts secundàries, les quals es defineixen com llibres, butlletins, revistes, fullets, i diaris, sent considerats com a fonts per recol·lectar dades sobre les variables d'interès.

Nivells de comprensió

Per tal de garantir la fiabilitat de la investigació, en aquest tipus d'enfocament es manegen tres nivells d'estudi, en el qual l'anàlisi dels elements, factors i subjectes que van constituir la font de la informació es realitza seguint tres criteris, per tal de obtenir una visió perifèrica de la mateixa:

• Comprensió subjectiva: Significats quotidians dels actors socials o dels participants en la investigació. Es basa en les característiques individuals de cada ens participant, ja que la comprensió i percepció de tot ésser humà es basa en el condicionament exercit per la seva relació amb l'entorn, antecedents i altres factors condicionants.
• Comprensió interpretativa: Significat que dóna l'investigador a les comprensions subjectives dels participants, mitjançant un estudi profund, en el qual es fa una anàlisi global dels resultats obtinguts, dels factors que van determinar l'obtenció de la informació, i de el comportament dels subjectes a l'subministrar la mateixa, etc.
• Comprensió positiva: Significat que dóna l'investigador als fets objectius de la situació. Està basada en la interpretació de les conclusions prèvies, desenvolupades en la comprensió interpretativa.