Tenir por no és cap problema, Tots tenim por. De no tenir-lo estaríem corrent massa riscos, que no ajudarien en res a la prevenció ia la nostra qualitat de vida. Sembla que la conclusió és que tenir cert nivell de por no és dolent, sinó que juga una feina positiva en el nostre desenvolupament humà.
El problema, segons els professionals de la salut mental, està quan aquesta por és excessiu; en una escala convencional de l'1 a l'10, tenir 7, 8, 9 o 10 serien puntuacions exagerades per poder viure amb cert nivell de pau i assossec. Per descomptat que depèn de les persones i dels perfils de cada un de nosaltres, perquè hem d'aclarir que en moltes persones una puntuació de 5 o 6 pot ser considerat com un 7 o 8.Sin això, es tracta d'objectivar d'alguna manera per tenir un punt de referència.
Tot això ve a propòsit de l'clima en què estem vivint, que no ens transmet assossec, pau, tranquil·litat i tenim por: por que les coses vinguin pitjor del que realment són, a quedar-nos sense feina ja no menjar cada dia. Hi ha un clima que es palpa en l'ambient de la ciutat, als autobusos, a les escoles i als hospitals; a les empreses i als aparcaments públics ... »gairebé es pot tallar amb tisora» i això no és bo ni ens ajuda a controlar una certa por que cal com a prevenció.
Llegeixes la premsa, llegeixes entre línies, sents el part, el telenotícies, tot et porta a una excessiva puntuació en l'escala de pors. Tenir tanta por, palpar tant nivell de por, no és bo per a res, ni tan sols per sortir d'aquesta crisi.
Els humans que caminem a l'asfalt no som capaços i responsables per resoldre els grans problemes de les finances, però sí que podem «Fer les barbes a remullar quan veiem les de l'veí afaitar».
Dit això, hem de seguir endavant, Amb certa il·lusió, amb la base que alguna manera ens en sortirem, que el nostre treball diari és important i fer-ho de la millor manera possible i saber que d'una manera o altra la crisi passarà, i nosaltres seguirem aquí, fent-nos càrrec del que que sempre ens ha tocat: pagar, estalviar, administrar de millor manera i no tirar les coses com fins ara hem fet.
«No hi ha mal que per bé no vingui», Aquesta crisi no pot infectar de virus de la impotència, de la insatisfacció, de l'pessimisme i d'una agressivitat en l'entorn que no ens convé per a res.
Tota aquesta insatisfacció que respirem en l'ambient hem d'apartar de nosaltres, Hem d'activar les nostres defenses personals, afectives, socials per no caure en la desesperació, i saber que sempre se surt d'una o altra manera d'aquests cicles per molt terrorífics que ens els pintin, que no nego que així siguin, però les persones senzilles, del carrer, no podem fer molt més que complir amb la nostra obligació i asserenar davant de tanta misèria com estem «empassant» a tota hora.
Anem a fer un esforç tots, amb certa il·lusió i «a mal temps bona cara», què refranyer estic avui (senyal de pocs diners, deien al meu poble). Tanqueu la tele, escolti la ràdio, poseu-vos música romàntica, llegiu una novel·la agradable, rigui, visqui amb senzillesa i gaudi perquè té vida, família, una dutxa i tots els dies mengem i seguim tenint feina.
Sap quant li vol la seva gent, els seus amics? Tot això no és crisi, és real i val la pena, no ho oblideu i no ho faci en sac foradat.
Per Emilio Garrido.