Com passar de l'sofriment a la felicitat segons Tenzin Wangyal

Tenzin Wangyal és un lama de la tradició bon budista. Nascut el 1961 a l'Índia, després que els seus pares haguessin de sortir de l'Tibet causa de l'ocupació xinesa, ha estudiat amb diversos mestres i obtingut el títol de Geshe, Equivalent a doctor en filosofia. També ha estat reconegut com la reencarnació d'algun gran mestre en el passat.

El 1991 va obtenir una beca per anar a la universitat nord-americana i el 1922 va fundar l'Institut Ligmincha a Charlottesville (Virginia).

Es autor de diversos i magnífics llibres, Alguns traduïts a l'espanyol per l'editorial Pax de Mèxic: Les meravelles de la gent natural; El ioga dels somnis i el dormir; Sanant amb forma, energia i llum; L'essència pura de la ment; Curar amb sons ...

Acostuma a impartir cursos i retirs a nombrosos països. Aprofitant la seva estada a Barcelona per donar ensenyaments sobre la «Recuperació de l'ànima» vam conversar amb ell sobre diversos temes. Hi ha en la seva persona un rar equilibri entre fidelitat a la tradició oriental i adaptació a la mentalitat occidental.

Núvols al cel.

- Hi ha una paraula màgica: «felicitat». Tots volem en última instància ser feliços. Però, per què és tan difícil aconseguir-ho i dura tan poc temps?

- Principalment perquè estem condicionats per determinats patrons mentals que es van repetint. Són pensaments i emocions que provoquen una mena d'addicció. Estem tan ocupats en ells que no trobem ni descans ni felicitat. És com si no poguessis veure el cel perquè un núvol després d'una altra t'ho impedís. I si pots veure aquest cel per un moment, aviat arriba un altre núvol i el cobreix de nou.

- La incertesa guanya terreny avui en dia en tots els àmbits. Coneixem les causes externes. Però ¿quines serien les causes internes?

- La humanitat està buscant una gran resposta, trobar felicitat i pau. Però el busca en els canvis exteriors que la tecnologia propícia. Aquesta no és la veritable felicitat interior. Esperem que la humanitat s'adoni d'aquest error i hi hagi un canvi de valors, i que no sigui massa tard.

Com actua el Karma?

- Existeix, doncs, un Karma no només individual sinó col·lectiu?

- Així és. Hi ha comportaments col·lectius que porten determinades conseqüències. Per exemple, es diu que els mitjans de comunicació només donen notícies negatives, imatges de violència, etc. Fins i tot es diu que «una bona notícia no és notícia». Pot ser així, però també és cert que a les persones els atrauen les males notícies, les desgràcies alienes, com si se sentissin així més vives. Aquesta identificació amb el negatiu és trist.

- «Karma» és una paraula que s'usa sovint, quin és el seu significat real?

- Literalment, Karma significa «acció», però en un sentit més ampli es refereix a la llei de causa i efecte .. Qualsevol acció presa físicament, verbalment o mentalment es torna una llavor que donarà un fruit conseqüent quan les circumstàncies siguin propícies. Així, les accions positives tenen efectes positius i porten a la felicitat; les accions negatives tenen efectes negatius i condueixen a la infelicitat. Karma no vol dir que la nostra vida estigui predestinada, sinó que totes les condicions presents sorgeixen de les nostres accions passades.

Començar per un mateix.

- En les seves ensenyances es parla de recuperar el «ànima». ¿Es tracta d'un procés alhora personal i col·lectiu?

Es tracta de tornar a connectar amb la font de la vida, amb les forces que estan al nostre interior i també en la naturalesa exterior. Són pràctiques que afavoreixen l'equilibri físic i anímic. Quan treballem en el nivell individual, a poc a poc hi ha una influència en el col·lectiu. Però cal començar primer per un mateix, és el més urgent.

- Afirma que hi ha sovint una desconnexió entre el cap i el cor. Per què?

- La ment, els pensaments i emocions dels que s'alimenta l'ego, és la principal causa d'infelicitat. Però la ment també pot ser causa de felicitat. És com l'or, amb el qual pot fer-se una bella estàtua o una pistola. Pràctiques com la meditació serveixen per veure l'essència de la ment, no les seves manifestacions ordinàries. Descobrir la naturalesa de la ment és un profund reconeixement del que som. És com un estany d'aigües tranquil·les. Si no mous aquesta aigua, roman cristal·lina. Però si la agites, es torna tèrbola. Oblidem que la força està en la quietud, no en el moviment. Si connectem amb el silenci interior, ens tornem més pacífics i també més forts i creatius.

- Quin seria el seu consell davant la vida per a qualsevol persona que potser no coneix res de budisme o altres formes d'espiritualitat?

- El meu principal consell seria el següent: en qualsevol moment de la teva vida, especialment quan t'enfrontis amb proves que semblen anar més enllà de la teva capacitat, recorda que pots confiar en el teu veritable ser, en la teva essència. Hi ha un refugi on trobar pau, però no està fora de tu, sinó en el teu interior.

Les 3 portes.

- Podria estendre una mica més en aquest sentit?

- Hi ha en nosaltres març «portes»: el cos, la parla i la ment. Totes poden crear dolor i això és el que ens causa sofriment. Però succeeix així perquè no les fem servir per entrar, sinó per sortir, per perdre'ns, per desconnectar.

Quan trobis dificultats, tanca els ulls un moment, porta l'atenció cap a l'interior. Sent la quietud del teu cos. Hi llavors la possibilitat de trobar un espai il·limitat dins teu. Podem dir-«mare», «l'essència», «el diví», ... No importa: hi és, i quan ho descobreixes és com quan un nen està perdut i de sobte es troba a la seva mare. Com algú que s'ha perdut a si mateix i es torna a trobar. És un retorn a la llar. En aquest moment, qualsevol problema es resol si confies plenament, si descanses en aquest espai on trobes llibertat interior. Es tracta d'un lloc amb infinites possibilitats.

- Per què és important el silenci?

- La 2a «porta» és la paraula, la parla. Tenim molts pensaments, que són com veus vibrant en el nostre cap i que ens diuen el que hem de fer. Però, llevat que aquestes veus callin, no pots sentir veritable connexió amb tu mateix i escoltar el silenci interior. Normalment sentim el soroll dels pensaments, discutim o negociem amb ells. La nostra atenció està en aquestes veus que ens impedeixen sentir el silenci. Però podem aprendre a escoltar i sentir el silenci. Quan ho descobreixes, sents pau, creativitat. Pots llavors escoltar veus interiors de saviesa.

Un bon consell per això seria: no confiïs en els pensaments, confia en el silenci. S'han fet estudis sobre com es prenen millors decisions: parlant i comentant a fons o romanent oberts a les intuïcions. La conclusió és que en última instància les intuïcions resulten més efectives. En el silenci hi ha més missatges que en les veus de la pensada. Però has d'aprendre a escoltar el teu propi silenci.

Oberts a l'espai.

- Quin és, doncs, la veritable ment?

- Diem que la tercera porta és la ment. Però per al budisme, la ment està en el cor, no com a òrgan material sinó com a centre de consciència. Segons els físics, l'univers és pràcticament un espai buit. També en el nostre cor hi ha un espai il·limitat. Posant atenció al cor pots descobrir aquest espai que és la font que dóna naixement a tot.

Per això, la medicina que recomano consta de 3 remeis: la píndola blanca de la quietud, la vermella de l'silenci i la blava de l'espaiositat. Quan et prens aquestes 3 píndoles trobes el que anomenem «refugi interior», et sents protegit i guiat, i trobes solucions. I això serveix per a qualsevol persona, perquè aquest espai no és budista sinó universal.

- Tots busquem amor. Volem donar-lo i rebre'l. Què opina en aquest sentit?

- En aquest espai interior que hem parlat trobem igualment l'amor. No es tracta de l'amor de l' «t'estimo», basat en el desig egoista o en la por. És un amor il·limitat, absolut, en el qual no hi ha odi. És com el cel obert que estima els núvols i els permet viure en el seu si. Els núvols apareixen i desapareixen sense afectar la seva essència. L'espai no s'apropia del que hi ha en ell. De la mateixa manera, aquest espai interior és el major processador o purificador de pensaments negatius i emocions conflictives que puguem tenir.

- La mort és potser el principal por. Quin seria una correcta actitud cap a ella?

- No hi ha res dolent en la mort. És una cosa normal, com el naixement. Si ho mirem sense prejudicis seria com prendre una migdiada. No és una cosa negativa ni un fracàs. Els budistes creuen que als 49 dies tornes a néixer. Ets el mateix, però et converteixes en un preciós nadó. És un procés natural, però és humà sentir por. La solució torna a ser connectar amb l'ésser o espai immutable, amb l'essència que no mor. Només és un procés corporal però tu no ets merament una cosa física. No hi ha identitat, et sents més lliure i sense por. Quan experimentes això realment, la relació amb la mort també canvia: saps que no vas a morir.

DANIEL BONET. Traducció simultània: Betlem Giner. revista Cos Ment.