Sovint observem que hi ha persones amb habilitats particulars, que els permeten crear objectes, obtenir productes i / o donar solució a diferents necessitats o problemes de la vida. Cadascuna ho fa de manera diferent, i això dependrà de la forma en què es manifesti la seva creativitat. Per tal de conèixer una mica més sobre aquest tema, expliquem en el següent article alguns tipus de creativitat plantejats per diferents autors de l'àrea.
Quins són els tipus de creativitat?
La creativitat es pot definir com un procés en el qual els individus, a partir d'un sentiment d'inspiració espontani, tenen la capacitat de desenvolupar un producte determinat; o simplement arribar a la solució d'una situació emprant els seus coneixements i habilitats.
Es tracta d'una capacitat molt estudiada, no només des del punt de vista psicològic, sinó també brindant-li una infinitat d'aplicacions en el camp de la ciència. Precisament per això se l'ha considerat com un procés, producte i qualitat derivada d'un context específic en el qual es trobi un individu; a més, també com un tret característic de la personalitat del mateix.
Aquesta pot ser classificada de diferents formes d'acord amb els diferents autors i teories plantejades fins al moment; però des d'un punt general, hi ha tres tipus de creativitat descrits a continuació:
creativitat normativa
És aquella en la qual les idees sorgeixen per tal d'analitzar diferents situacions, i donar solució a les mateixes. Aquesta és una de les més valorades en el camp laboral, ja que és la que major eficiència genera amb relació a costos i beneficis.
creativitat exploratòria
La creativitat exploratòria és aquella en què les idees que s'originen no estan vinculades a una necessitat o problema específic. No obstant això, això no és una limitant, ja que si la finalitat de la pensada fos donar solució, es explorarien en el procés diferents possibilitats per al mateix. Precisament per això és que s'afirma que aquest tipus de creativitat estimula la interrelació dels coneixements que es posseeixin.
Creativitat per atzar
Com el seu nom indica, en aquest cas els processos creativitat es duen a terme de manera accidental, donant com a resultat productes molt ben rebuts. Un exemple d'aquest tipus de situacions el comprenen aquelles denominades com "serendipitat".
Creativitat segons diversos autors
1. Tipus de creativitat segons Maslow
Segons Maslow hi ha dos tipus de creativitat: la primeria i la secundària. Totes dues són considerades com a elements de summa importància, que tot i ser motivats per raons diferents, acaben complementant o fusionant en un sol procés.
creativitat primària
La creativitat primària està associada directament a el procés de inspiració creadora. Es caracteritza per l'espontaneïtat i la improvisació, i es desenvolupa freqüentment amb motius festius; és a dir, es tracta d'una qualitat nata i particular en cada persona.
creativitat secundària
La creativitat secundària és aquella en la qual els processos d'inspiració i creació es duen a terme de manera controlada, per tal d'exposar un producte final determinat. Aquesta es caracteritza per requerir grans dosis de preparació i d'esforç, en un exhaustiu exercici de la disciplina i dedicació.
2. Creativitat segons Jeff DeGraff
Per la seva banda, el professor i investigador Jeff DeGraff distingeix cinc tipus de creativitat des d'un punt de vista exploratori: mimètica, analògica, bisociativa, narrativa i intuïtiva.
mimètica
La creativitat mimètica es defineix com aquella capacitat de crear a partir d'alguna cosa ja existent. És a dir, el que s'obtingui d'aquest procés serà el resultat de la imitació o còpia d'alguna cosa que ja es coneix, de manera que el seu grau de complexitat és força reduït.
L'adjectiu "mimètica" prové de la paraula "mimesi", emprada per denotar la imitació d'altres. Aquest és un dels tipus de creativitat més bàsics, ja que no requereix de preparació i fins i tot pot ser desenvolupada pels animals. De fet, en l'àmbit educatiu és molt emprada per poder aplicar les diferents tècniques o coneixements adquirits en una assignatura en unes altres.
analògica
És aquella en què les idees que sorgeixen són el resultat de diferents analogies, fetes a partir de la relació dels coneixements adquirits. Això vol dir que per poder comprendre aquelles coses que es desconeixen, l'individu recorre a aquelles que sí coneixen; a través de la comparació basant-se semblances i de les metàfores, s'aconsegueix digerir la nova informació.
Bisociativa
La creativitat bisociativa és aquella en la qual s'uneixen dues idees completament diferents entre si, la qual cosa dóna lloc a la creació o solució d'alguna cosa. Es caracteritza per fluïdesa, flexibilitat i flux, tres termes condensats en un sol conegut com les 3F. Aquests plantegen que la bissociació es porta a terme per mitjà de la reunió d'idees molt diferents, que poden ser ordenades de manera enginyosa en determinat punt de l'procés, que resultés amè a l'individu i permetrà el flux de les mateixes per a l'obtenció de l'resultat.
narrativa
Es refereix concretament a la capacitat que té una persona per crear històries. Per a això, es val de la connexió dels diversos elements que componen una narració, com els personatges, l'ambient, les accions, el temps, el tipus de narrador, i certs recursos com el diàleg, la descripció i el bon exercici gramatical.
intuïtiva
És aquella en què les idees que s'originen no tenen base en imatges o coneixements preexistents, pel que requereixen d'una àmplia capacitat d'abstracció.
La creativitat intuïtiva és una qualitat molt útil per solucionar problemes, ja que permet desenvolupar idees partint del principi que tota situació té solució, i s'ometen completament les limitacions, establertes irònicament a partir de el coneixement existent.
Aquest és un dels tipus de creativitat que poden estimular-se o desenvolupar-se per mitjà de la pràctica de meditació i ioga, ja que afavoreixen la purificació mental i despertar la consciència.
3. Creativitat segons Edward Taylor
Alfred Edward Taylor, per la seva banda, presenta cinc formes en què es manifesta la creativitat en l'individu:
expressiva
És aquella que es manifesta en els primers anys de vida, pel que té atribucions congènites, és a dir, comprèn habilitats pròpies de cada persona. És a partir d'ella precisament, que es poden desenvolupar altres habilitats.
productiva
Aquest és un dels tipus de creativitat conegut pel seu caràcter pràctic, ja que implica el desenvolupament d'aptituds, que distingiran a l'individu.
inventora
És aquella en què les idees que es generen, sorgeixen de l'ús de l'experiència i coneixements ja adquirits amb anterioritat, de manera una original.
innovadora
Es defineix la creativitat innovadora com aquella caracteritzada per un alt nivell d'abstracció, que permet modificar, millorar o crear un nou procés tant en les ciències com en les arts.
emergent
Segons Taylor, de forma molt similar a la classificació de Degraff, planteja que la creativitat emergent és una de les més complexes, ja que condueix a el desenvolupament de principis, fonaments i idees totalment innovadores. Naturalment, aquestes són poc compreses pels altres nivells descrits, ja que està separada de les imatges prefixades.
4. Creativitat segons Joy P. Guilford
Finalment, Joy P. Guilford presenta una classificació de la creativitat diferent de Degraff i Taylor.
filogenètica
és aquella creativitat característica i dominant en cada persona, i que s'expressa i desenvolupa de manera independent a el tipus de formació per la qual hagi passat la mateixa.
Potencial
Molt relacionada amb la filogenètica, és aquella derivada de les aptituds o habilitats particulars de cada persona, que conformen el seu potencial. La creativitat potencial és la que permet la relació de l'individu amb el medi, i per tant, la seva transformació.
fàctica
Es manifesta a la fi de l'procés de creació, pel que pot definir-se com l'expressió o producte d'ell mateix. Està estretament relacionada amb la de tipus cinètic.
cinètica
Com el seu nom indica, implica moviment. La creativitat cinètica és la que es manifesta en ple procés creatiu.
Com s'ha pogut constar, el procés de creació requereix d'l'ús de diferents recursos cerebrals (tot i que aquests s'associen principalment a l'hemisferi dret d'el cervell); els quals es desenvolupen de manera particular en cada persona. La seva comprensió i explotació en l'àmbit acadèmic, laboral o personal requereix d'un extens estudi dels mateixos, i he aquí la importància de conèixer les diferents formes en què es pot dur a terme.